Com es fa un Time Lapse

Però, com es duu a terme aquesta tècnica? El procés més ràpid però amb resultat menys espectacular és el que es podria deduir a primera vista: enregistrar un vídeo a una velocitat normal i més endavant, durant l’edició, accelerar la velocitat per crear un efecte de “càmera ràpida”. La tècnica que produeix un resultat més atractiu o vistòs, però,  és una mica més complicada. No obstant, el resultat mereix l’esforç. Es tracta de fer una fotografia d’una escena cada 10, 20, 30 segons... i repetir l’acció el temps necessari com per què quedi representat el moviment que volem exposar. La quantitat de fotografies pot variar depenent de l’escena. Si parlem d’uns núvols que passen ràpidament moguts per l’aire haurem de fer més fotografies en un interval més petit de temps per tal que l’efecte de moviment no ens quedi descompensat. Si pel contrari, allò que estem fotografiant es mou molt lentament, com el moviment del sol, amb una fotografia cada 30 segons en tindrem prou. Enrique Pacheco, especialista en time-lapse, ens explica la importància del interval de temps al seu blog: “L’interval entre cada fotografia és el que marcarà la velocitat del vídeo final.Si l’interval es més gran, els elements es mouran més ràpidament al quadre, però també s’ha de tenir molt en compte la velocitat real dels elements de l’escena, per adaptar l’interval a la seva velocitat.”

La utilització d’un trípode és indispensable, ja que per a fer aquest tipus de fotografies la càmara manté l’obturador obert molta estona per captar el major grau de moviment i la màxima entrada de llum. Un article sobre la tècnica del time-lapse de la web de notícies britànica abc.net.au recomana el següent, referent a la utilització del trípode: “Quan utilitzem la tècnica de time-lapse, és realment important mantenir la camara quieta. Si la càmera es mou durant la captura de l’obturador la imatge quedara moguda i l’efecte no serà el mateix, quedarà borròs. La millor solució és la de col·locar la càmera a sobre d’un trípode o posar-la a sobre d’algun objecte que minimitzi qualsevol moviment de la càmera durant l’obturació. En el cas de no posseir un trípode, és una bona idea posar pes a sobre de la càmera o donar-li un suport que la mantingui completament inmòvil.”

Hi ha bastants elements importants en la creació del Time-Lapse i un d’ells es l’edició posterior, que és el que li dona la màgia a la pel·lícula. Podem unir les fotografies amb més o menys espai entre cada foto. Les fps (fotografies per segon) dónen un efecte o un altre depenent del que volem aconseguir. Al time-lapse, però, el que s’intenta es deixar el mínim espai de temps possible per tal que aparegui aquesta sensació de rapidesa i velocitat superior a la normal.

La tècnica time-lapse utilitzada mitjançant la presa de fotografies i no el vídeo accelerat, ens dona un avantatge molt gran per sobre del vídeo: la ressolució. Cada imatge que apareix a la nostra creació final té una ressolució d’uns 4000 píxels, quan la ressolució normal als sistemes de televisió tradicional és d’uns 720 píxels. El que veiem doncs, és un vídeo amb una qualitat d’imatge excepcional. Un altre avantatge respecte al vídeo és troba en els temps d’exposició, que són molt llargs i per tant podem captar imatges d’espais molt poc il·luminats, o per exemple el moviment dels estels, cosa que amb una càmara de vídeo podriem fer però amb llum artificial o amb una qualitat inferior. Com diu Javier Guijarro, el ja anomenat professor de l’EFTI, “amb la tècnica del time-lapse tens la possibilitat de reflectir la bellesa, evolució, variabilitat i harmonia d’un paisatge, ciutat o qualsevol motiu que se t’acudeixi, i, a més, comprimida en un vídeo de pocs segons”.”

Però, i tot això té alguna utilitat a part de la creació artística? Poc a poc el time-lapse s’ha anat introduint en l’àmbit científic a causa de la gran utilitat d’aquest en tota mena d’estudis. El mes passat Tine Qvistgaard publicava un article al diari Europa Press (septembre 2014) al qual explicava que la utilització del sistema time-lapse augmenta de forma considerable les taxes d’embaràs, així com les taxes d’implantació, a més de reduir les pèrdues tempranes d’embarassos. Jason Cartwright publicava el següent a la revista tecnològica TechAu: “Una de les millors prestacions de l’Astro-Lapse és la quantitat de possibilitats que t’ofereix per investigar el moviment estelar i dels astres i estudiar el cel amb gran precisió (20-05-2014)”.

Veiem doncs que aquesta tècnica fotogràfica obre un gran ventall de possibilitats tant artístiques com de recerca i que combinada amb altres tècniques innovadores que cada cop es popularitzen més, com l’Stop Motion, el Clay Motion, el Time Bullet i molts altres, pot acabar sent una eina tan utilitzada al cinema com el travelling o altres tècniques cinematogràfiques, i per altra banda és possible que la seva utilització aporti importants avenços en ciència i tecnologia.